El complot dels anells

Mike O'Brian, periodista nord-americà de la cadena SBC, arriba a Barcelona mentre la ciutat es prepara per als Jocs Olímpics. El context encén una claror de realitat que va més enllà de la transmissió esportiva i el posa a la via d'explorar quins interessos polítics s'amaguen darrere de l'esdeveniment. Entre la pluja de papers i les escoltes, s'enllaça amb dues dones que marquen la seva recerca: Bàrbara Martí de CTVC-4, disposada a col·laborar, i Muriel Basora, que l'encoratja a perseguir pistes d'un possible complot. L'objectiu aparent és utilitzar els Jocs per beneficiar un grup armat, el Front d'Alliberament Patriòtic, i la seva presència transforma la manera com ell interpreta la ciutat i la notícia.

La pel·lícula va ser dirigida per Francesc Bellmunt i escrita a partir d'una idea de Ferran Torrent. Va arribar als cines a final de 1988, destacant-se com un thriller urbà ambientat a Barcelona durant la vida preolímpica.

No hi ha dades públicament documentades sobre la recaptació mundial de El complot dels anells; les fonts disponibles no proporcionen números oficials, ni estimacions fiables.

Tot i el seu estil de thriller, la pel·lícula és recordada per com capta la tensió entre mitjans i polítics en la Barcelona preolímpica. Ofereix un retrat d'esdeveniments que combinen periodisme, activisme i violència, i va contribuir a la imatge d'aquesta època dins el cinema català.

Els crítics discuteixen l'adequació de la narració com a retrat dels mitjans i del paper de l'independentisme en aquell moment. El film aborda temes com el poder de la informació, la manipulació a través de la coberta informativa i la por de la intervenció externa en un moment de transformació política. La història posa a prova la frontera entre periodisme i compromís i pregunta fins a quin punt un reportatge pot influir en el futur polític d'una regió.